Ficus carica figal | ||
---|---|---|
Estáu de caltenimientu | ||
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1] | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Urticales | |
Familia: | Moraceae | |
Tribu: | Ficeae | |
Xéneru: | Ficus | |
Subxéneru: | Ficus | |
Especie: |
Ficus carica L., Sp. Pl., 2: 1059, 1753[1] | |
Distribución | ||
Producción | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Figos, secos | ||
---|---|---|
Tamañu de porción | ||
Enerxía 249 kcal 1041 kJ | ||
Carbohidratos | 63.87 g | |
• Zucres | 47.92 g | |
• Fibra alimentaria | 9.8 g | |
Grases | 0.93 g | |
Proteínes | 3.3 g | |
Tiamina (vit. B1) | 0.085 mg (7%) | |
Riboflavina (vit. B2) | 0.082 mg (5%) | |
Niacina (vit. B3) | 0.619 mg (4%) | |
Ácidu pantoténicu (vit. B5) | 0.434 mg (9%) | |
Vitamina B6 | 0.106 mg (8%) | |
Vitamina C | 1.2 mg (2%) | |
Vitamina K | 15.6 μg (15%) | |
Calciu | 162 mg (16%) | |
Fierro | 2.03 mg (16%) | |
Magnesiu | 68 mg (18%) | |
Manganesu | 0.51 mg (26%) | |
Fósforu | 67 mg (10%) | |
Potasiu | 680 mg (14%) | |
Sodiu | 10 mg (1%) | |
Cinc | 0.55 mg (6%) | |
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos. | ||
Fonte: Figos, secos na base de datos de nutrientes del USDA. | ||
[editar datos en Wikidata] |
La figal[2] (Ficus carica) ye un árbol de pequeñu porte o un arbustu de la familia de les moracees (Moraceae), una de les perabondoses especies del xéneru Ficus. Orixinariu d'Asia sudoccidental, crez agora bonalmente en redol al Mediterraneu y n'otres rexones del mundu.